HOME A L'AIGUA
Una ànima amb espardenyes
En Pau Gener és un traginat jove adult, un poeta rocker, un pagès d'hora baixa i torrada al caliu, un urbanita tavernari, loquaç o melancòlic, tendre, esperonat, però sempre intens, sempre escodrinyant sota les faldilles de l'innegable (sota les faldilles de l'existència, en paraules seves).
Filtra el que mira pel darrere de vàries trinxeres: la gorra de visera llarga, que tamisa sobre el ulls només la lluminositat necessària, unes ulleres de miop que mai abandona, delimiten territori i sovint emmarquen uns ulls que es fan petits acompanyats alhora d'una insinuació de somriure sorneguer. Si el sorprens en aquesta actitud és que alguna idea enginyosa i/o mordaç li dansa pel còrtex.
Coneix el món des de dins. Fora més propi dir que n'ha viscut molts. Patint-los i disfrutant-los alhora intensament, i això, queda palès en la seva literatura.
Avui ens toca enfonsar-nos en el seu darrer llibre "Home a l'aigua". Novel·la, llibre de narracions breus, poesia narrada? A qui l'interessa l'etiqueta? No és l'etiqueta el que ens emociona, sinó el el que conté. Si el què diu és fresc, innovador, subtil, ben tramat i ben travat, ja tenim el llibre. El bon llibre. I aquest ho és sens dubte. Una alenada de llibertat, d'honestedat i d'ofici. Perquè marinant tot el que hem dit, en Pau Gener mai descuida el llenguatge, acarona les paraules i les encaixa amb esperit de rellotger.
Des de les primeres planes d'aquest llibre es fa evident que l'autor està disposat a donar-nos unes bones garbellades de la pròpia existència, amb honestedat, exempt de prejudicis i de correcció política. Amb un exercici d'introspecció que no és de saló, ni de tertúlia literària, sinó prenyat de passió vital, llepant-se les ferides però plantant cara. I certament, aquesta actitud és molt d'agrair.
Transitant per questes pàgines et pots reconèixer o no, però sempre es pot descobrir l'home, les seves pors, inconformismes, certeses o dubtes eterns, l'home a punt de naufragar i l'home-gegant victoriós que torna a treure cap, l'home succionat per la foscor que retroba l'esperança en temps de descompte, la passió amorosa en trànsit del cel a l'infern, i tornar-hi. L'home que renega a estones de tot mentre mira de reüll cada pista que deixen els fils que tiren de la vida. L'home que accepta sense rubor moltes febleses pròpies o alienes, però que es revira sobtat contra qualsevol manifestació d'arrogància o d'estupidesa humana. Hi ha coses amb les que no és possible combregar i Pau Gener els hi passa la navalla sense retòrica, zis-zas.
Passeu senyores, senyors, joves i grans, us convido a llegir aquest llibre, a enfonsar-vos-hi per sortir-ne crescuts i gegants, perquè avui és també un bon dia per recomençar. Endinsar-vos en un univers sense cotilles ni complexes, sense carrils marcats,sense pòlisses d'assegurances, sense airbags que t'ofeguen quan et salven.
Imagino en llegir aquest llibre, en Pau Gener a la porta del mas, assegut al banc de pedra amb la gossa als peus. Ella, escolta incrèdula aquesta conversa d'una sola direcció, soliloqui sincer, com d'una ànima amb espardenyes.
Selva-Mallorca
Agost de 2012
